Gente de la Safor

L’actuació a Simancas es va concebre per millorar les condicions d’habitabilitat dels habitatges, l’entorn i crear espais dotacionals. és a dir, augmentar la integració d’un barri que ha anat degradant-se amb el temps, i d’això tenim part de culpa tots per consentir comportaments gens sociables d’alguns. M’agrada dir que m’he criat a Simancas i, per tant, el conec. Potser molt més que alguns que critiquen, de manera intencionada, els nostres advertiments i les nostres crides a solucionar determinades situacions particulars.
No descobrim res si afirmem que els habitants de Simancas tenen, majoritàriament, un posicionament econòmic humil. Per això, l’Ajuntament va plantejar una actuació social i solidària de l’administració i per això les condicions econòmiques són tan importants. Es va prometre que cap propietari hauria d’abandonar sa casa. I es va prometre que la comercialització de les places d’aparcament a construir anirien en benefici d’un menor preu de les vivendes finals. No dubtem que els números de l’operació estaran clars. Però, com que els desconeixem (i no serà per falta d’interés nostre en saber-los) hem de tornar a insistir en que al projecte inicial hi havia prevista la construcció de 316 places d’aparcament mentre que a l’actual en són 506. és a dir, 200 més, sense que els preus finals dels pisos siguen inferiors als que es van dir en un primer moment o que hi haja cap mecanisme articulat perquè redunden en benefici dels propietaris, cas que siga possible la seua venda en un futur.

Però, amb tot, eixe no és el nostre major dubte. A hores d’ara, hi ha alguns propietaris que no estan conformes amb l’operació. No sabem quants. Però tan se val. El Bloc hem tingut reunions amb molts d’ells que manifesten la impossibilitat de pagar entre 30 i 66.000 € per la nova vivenda. Cal recordar: gent de pocs recursos econòmics i en alt percentatge gent major que tenia un habitatge i als qui se’ls va dir que s’atendrien tots els casos i se’ls donarien solucions particulars. Però molts han optat per vendre la vivenda, que l’ajuntament ha comprat per 72.000 €. Així, dels 104 propietaris inicials només en queden 50. Per això ens reiterem en l’afirmació, que tant va molestar el Sr. Mut, que esta és, ara, una actuació més comercial que abans perquè, hui, la majoria de les propietats (54 de 104) ja són de l’administració.

Per aquell que no ha volgut vendre i continua no estant d’acord amb l’operació, pesa l’amenaça de l’expropiació, amb una taxació oficial de 42.000 €, quan els pisos comprats per l’Ajuntament han estat per 72.000. Per al Bloc, això seria una injustícia. I no voldríem que se’n cometera cap. Cap ni una. El regidor d’urbanisme va afirmar que, cas d’expropiar algú, es faria pels preus pagats fins el moment. Però després l’alcalde va dir que s’aplicaria el preu de la taxació, és a dir: qui no estiga d’acord amb l’operació serà castigat pel simple fet de defensar els seus interessos.
El govern intenta crear la confusió que demanem que es premie els propietaris descontents pagant-los més diners que als altres. Però l’única cosa que demanem és, simplement, que no se’ls castigue amb un preu menor. Este lògic raonament ha estat desqualificat per l’alcalde qui ens acusa de defensar només quatre propietaris. A ell no li importen les minories, encara que tinguen raó. Cal acontentar sempre la majoria. La resta no importa.

Tot i això, esperem que el Sr. Mut complixca el que ha promés, encara que siga enfrontant-se a l’alcalde. Si és així, el Bloc aplaudirem una operació, la de Simancas, en la que sempre hem cregut. Sobretot en l’esperit social que la va moure. I en ell ens mantindrem per molt que l’alcalde afirme que hem canviat de criteri perquè en realitat l’únic que ha canviat és ell que va prometre que ningú hauria de vendre sa casa per no poder pagar i ho han hagut de fer més de 40 propietaris i encara s’amenaça amb una expropiació ridícula als que queden.

* Portaveu del Bloc Nacionalista Valencià a l’Ajuntament de Gandia